El dilluns de la setmana passada (28 de setembre) es va emetre, al programa Espai Terra de TV3, un reportatge sobre la Fundació Mona, en el qual s'explicava una mica per a què fou creada aquesta fundació i les circumstàncies que porten als primats a anar-hi a parar.
Els ximpanzés que són acollits allà són animals que s'han fet servir a programes de televisió, a circs o fins hi tot com a animals de companyia, sense tenir en compte que no són animals domèstics, sinó animals salvatges. Al reportatge s'explica que la feina de la Fundació és acollir els ximpanzés i fer-los un "tractament" per tal de deshumanitzar-los i així facilitar que recuperin les seves conductes naturals; d'aquesta manera, recuperen les aptituds necessàries per a tenir possibilitats de supervivència en el seu medi.
Així doncs, es tracta d'una modificació de la conducta d'aquests animals tot i que, de fet, una intervenció curiosa en tant que amb els estímuls que se'ls genera per a fer-ho (condicionats, doncs) es volen obtenir comportaments que haurien de ser innats ja que són característics de l'espècie (tals com relacionar-se amb altres de la seva espècie o saber com alimentar-se).
Em sembla del tot vergonyós que l'ambició de l'ésser humà, disposant sempre de tot el que la natura ens posa a l'abast per treure'n un profit, arribi tan lluny com per causar tal desgavell en animals com els ximpanzés, dels quals se n'obté benefici fent-los servir d'atracció per a un públic amb ganes d'espectacles exòtics o com a mascota original, activitats que els afecten psicològicament de manera molt difícil de solucionar i, en molts casos, irreversible.
Els ximpanzés que són acollits allà són animals que s'han fet servir a programes de televisió, a circs o fins hi tot com a animals de companyia, sense tenir en compte que no són animals domèstics, sinó animals salvatges. Al reportatge s'explica que la feina de la Fundació és acollir els ximpanzés i fer-los un "tractament" per tal de deshumanitzar-los i així facilitar que recuperin les seves conductes naturals; d'aquesta manera, recuperen les aptituds necessàries per a tenir possibilitats de supervivència en el seu medi.
Així doncs, es tracta d'una modificació de la conducta d'aquests animals tot i que, de fet, una intervenció curiosa en tant que amb els estímuls que se'ls genera per a fer-ho (condicionats, doncs) es volen obtenir comportaments que haurien de ser innats ja que són característics de l'espècie (tals com relacionar-se amb altres de la seva espècie o saber com alimentar-se).
Em sembla del tot vergonyós que l'ambició de l'ésser humà, disposant sempre de tot el que la natura ens posa a l'abast per treure'n un profit, arribi tan lluny com per causar tal desgavell en animals com els ximpanzés, dels quals se n'obté benefici fent-los servir d'atracció per a un públic amb ganes d'espectacles exòtics o com a mascota original, activitats que els afecten psicològicament de manera molt difícil de solucionar i, en molts casos, irreversible.
Si t'interessa el tema del comportament animal, busca a l'entorn de l'etologia i, per exemple, de Konrad Lorenz, a qui van otorgar el Premi Nobel.
ResponEliminaBona ressenya, Coral!
Buscaré una mica d'informació sobre Konrad Lorenz, doncs! La veritat és que el comportament animal em sembla d'allò més interessant, ja que com més coses en sé, més m'adono de com d'animals som els éssers humans...
ResponElimina