El cervell és l'ordinador més potent, però també el podem enganyar...

Sempre hem tingut claríssim que el nostre cervell és espectacular i sempre ens hem sorprès quan ens hem parat a pensar en les seves capacitats i en la gran quantitat de coses que arriba a fer automàticament. Avui us vull ensenyar, però, que el funcionament sistemàtic del cervell també ens pot jugar "males passades" fent-nos creure coses que no són...
Heu sentit mai a parlar de les holofonies? Són enregistraments de so fets amb un sistema especial que fa que, en escoltar-ho, el nostre cervell pugui endevinar d'on prové aquest so. L'enregistrament es duu a terme utilitzant un cap dummy que permet gravar els sons des de cada orella de manera independent, per després combinar-los amb un algoritme anomenat cetera i emetre'ls per un sol canal. Mitjançant aquest sistema, s'aconsegueix que quan la gravació s'escolta amb uns cascs (amb altaveus es perd l'efecte) el nostre cervell identifiqui on es produeix el so i ens crei una sensació de realitat absoluta.
Per què pogueu entendre a què em refereixo, us recomano que us poseu uns cascs, tanqueu els ulls i escolteu aquest clip anomenat Virtual Barber Shop. Si teniu una mica de domini de l'anglès podreu anar seguint l'explicació del locutor, que mentre fa demostracions d'aquest tipus de gravació també n'explica el funcionament.

Després d'haver escoltat això, la pregunta que em ve al cap és: si amb un so es pot fer que tinguem la sensació que ens tallen els cabells o que mouen una caixa de llumins al nostre voltant, realment ens podem refiar de tot allò que rebem pels sentits?
Sigui com sigui, el que està clar és que malgrat que el cervell és d'allò més brillant, fins hi tot aquest s'equivoca...