"El misterio de la esquizofrenia"

La darrera classe de Fonaments de Psicologia la vam dedicar a un tema del qual, segons el meu parer, tothom parla però pocs hi entenen: l'esquizofrènia. Per començar a entrar en matèria, vam veure una pel·lícula-documental sobre aquesta malaltia anomenat Uno por ciento, esquizofrenia, de Julio Medem i Ione Hernández. En aquest, les diferents parts afectades per l'esquizofrènia -familiars, malalts i professionals- parlen de la malaltia des del seu punt de vista, intentant expressar com és, què se sent i com es pot ajudar.
Aquest documental em va agradar molt, ja que trobo que s'exposa l'esquizofrència de manera simple, sense buscar sensacionalismes, però molt completa i, a més, em va despertar la curiositat sobre el tema. Fent una petita recerca per internet, m'he assabentat que fa tres anys el programa La Noche Temática de TVE2 va tractar aquest tema amb l'emissió de 4 documentals sobre això: Soy esquizofrénico, pero no estoy loco; Los abismos del inconsciente; El misterio de la esquizofrenia; i Aquí el enfermo es el jefe.
Avui, per començar, he vist el tercer dels documentals esmentats, "El misterio de la esquizofrenia". En aquest, a diferència del que vam veure a classe, només es mostra la malaltia des del punt de vista dels professionals: els avenços que els científics han anat fent al llarg dels anys d'investigació. Però, el tema principal d'aquest documental és, segons el meu punt de vista, quin és l'origen de la malaltia. Així, té lloc un "confrontament" entre les dues postures d'aquesta ja típica discussió: els que creuen que l'origen és social, causat per l'entron, i els que creuen que l'origen és genètic. Al llarg del film se'ns van mostrant diferents investigacions, es parla amb diversos experts i s'exposen varis arguments que defensen una o altra opinió. Finalment, s'arriba a la conclusió que, per ara, no tenim cap certesa que ens permeti assegurar quin és l'origen de l'esquizofrènia i, com molt bé es verbalitza al final del documental mitjançant la veu en off, "quizá por este motivo tengamos que trabajar con causas varias y completamente diferentes: alteraciones del cerebro; factores genéticos; influéncias medioambientales que van desde el nacimiento hasta la sociedad en que vivimos; factores motivados por el estrés que someten el cerebro a un esfuerzo; e incluso hasta virus que amenazan el cerebro y otros muchos motivos que todavia no conocemos."

Després d'haver vist primer la pel·lícula-documental Uno por ciento, esquizofrenia i, posteriorment, el documental El misterio de la esquizofrenia, he de reconèixer que tinc ganes de veure els altres tres documentals que es van emetre al programa La Noche Temàtica, ja que l'esquizofrènia segueix semblant-me una malaltia terrible però fascinant, deixant-me portar una mica per la morbositat que caracteritza a l'ésser humà...

"Psiquiatría: la industria de la muerte"

En una de les primeres pràctiques que vam fer, l'Ernest ens va esmentar un documental sobre la psiquiatria anomenat "Psiquiatría: la industria de la muerte". Avui, fent una petita recerca pel youtube, l'he trobat i m'he l'he estat mirant.
En aquest "documental", es parla dels inicis de la psiquiatria (que pel que he vist vénen a ser compartits amb la psicologia, ja que apareixien esmentats noms ja coneguts per nosaltres com el de Wundt, Pavlov, Watson i Skinner), per seguir parlant del paper que aquesta tingué durant el tercer Reich de Hitler i a la URSS; en definitiva, exposa els diferents "avenços macàbres" que aquesta "indústria de la mort" ha anat fent al llarg dels anys, des de l'electroshock als actuals medicaments com el Prozack, passant per les lobotomies i els procediments nocius pel cervell que els psiquiatres han practicat "conscientment" al llarg dels anys.
Podem veure, doncs, com es tracta la psiquiatria de "ciència sense ànima", relacionant-la i culpant-la de les barbaritats fetes pel nazisme durant la Segona Guerra Mundial, titllant-la de promotora del racisme i, en general, tractant als psiquiatres de gent interessada, corrupta i sense escrúpols que s'aprofita de qualsevol persona en qualsevol pretexte per tal de guanyar diners.

Sincerament, he trobat que es tracta d'un "documental" sensacionalista, que busca desacreditar una ciència com és la psiquiatria i, de retruc, malmetre la ja mala imatge que sembla tenir la psicologia quan hom en parla com a ciència. Amb això no vull dir de cap de les maneres que estigui d'acord amb el que s'ha fet al llarg de la història, ni que cregui fals tot el que es diu al documental, sinó que les coses poden semblar diferents segons qui i com les diu. Si es culpa als psiquiatres de fer experiments macàbres també s'ha de culpar als metges; també aquests han investigat el cos humà experimentant amb aquest i han fet investigacions poc ètiques i amb fatals conseqüències ens molts casos. En el nazisme, a part dels psiquiatres també van tenir-hi un paper important els metges i d'altres personatges públics, i no per això es diu que la medicina sigui racista, i com la medicina moltes més ciències. També sentim que mossens, advocats, professors i una llarga llista de professions han abusat i abusen de menors (i majors), de manera que trobo que acusar als psiquiatres d'això és generalitzar, ja que de "mala gent" en trobarem a tots els oficis.
Sobre el tema de "la invenció de malalties" i "les drogues com a medicament", penso que, especialment amb la primera afirmació, s'està desacreditant també a la psicologia, ciència en la qual crec i que penso que està fent molt bé en la nostra societat i, per tant, estic en desacord amb el que s'afirma sobre el suposat negoci que la psiquiatria -i, per proximitat, la psicologia- fan amb les patologies de la gent o fins hi tot amb malalties ficticies. Centrant-nos en el tema dels medicaments, reconec que no n'estic prou informada ni tinc prou coneixements per a opinar-ne amb seguretat, però trobo que arribat un punt en què, com hem vist al documental d'avui sobre l'esquizofrènia, el fet de prendre medicaments pugui fer que una persona amb transtorns mentals pugui dur una vida mitjanament normal dins del que cap, això demostra que alguna cosa bona de tenir el fet de prendre'n. No obstant, també penso que continuament són les mateixes industries farmacològiques les que propulsen el consum de determinats medicaments per tal d'enriquir-se.

Bé, us recomano que hi feu un cop d'ull i que em digueu què n'opineu, pot ser interessant contrastar opinions entre nosaltres, ja que crec que les crítiques que es fan en el documental també ens afecten com a futurs psicòlegs.